dilluns, 23 de novembre del 2009

la celestina



Si entre cient mujeres va y alguno dize "!Puta vieja!", sin ningún empacho luego buelve la cabeça y responde con alegre cara. En los combites, en las fiestas, en las bodas, en las confrarías, en los mortuorios, en todos los ayuntamientos de gente, con ella passan tiempo. Si por los perros, aquello suena su ladrido; si está cerca las aves, otra cosa no cantan; si cerca los ganados, balando lo pregonan; si cerca las bestias, rebuznado dizen: "!Puta vieja!"; las ranas de los charcos otra cosa no suelen mentar. Si va entre los herreros, aquello dizen sus martillos; carpinteros y armeros, herradores, caldereros, arcadores, todo officio de instrumento forma en el ayre su nombre. Cántamla los carpinteros, péynanla los peynadores, texedores; labradores en las huertas, en las aradas, en las viñas, en las segadas con ella passan el afán cotidiano; al perder en los tableros, luego suenan sus loores.Todas cosas que son hazen, a doquiera que ella está, el tal nombre representan.!O qué comedor de huevos assados era su marido!. Que quieres más, sino que, si una piedra topa con otra, luego suena "!Puta vieja!".

dijous, 19 de novembre del 2009

Hokusai


Va ser el meu pare que va introduir-me
en la pintura. Ho va fer amb revistes,
ben editades, d'aquell lloc perdut
que en dèiem -i en diem encara- la República.
Vaig dibuixar i pintar durant uns anys
amb la fúria inútil del convers.
Era com si visqués dins les pintures
del solitari Museu d'Art Modern
on no hi havia mai ningú. Semblava
d'una ciutat francesa de províncies.
I de sobte, va ser el primer Hokusai.
Ratlles obliqües barren tot un pont
i els homes i les dones amb paraigües.
Ara que ja sóc vell voldria viure
dins un d'aquests paisatges d'Hokusai.
Que em protegissin, en creuar el meu pont,
les línies obliqües, tenses, ràpides.
Les delicades reixes de la pluja.
Joan Margarit

divendres, 13 de novembre del 2009

SANT FRANCESC DE BORJA





Sant Francesc de Borja
Alonso Cano, Museo de Bellas Artes de Sevilla

Tot el quadre l'ocupa l'hàbit fosc,
i dalt de tot mig rostre il·luminat
de l'home que va dir:
No serviré a señor que tenga que morir.
L'ull que cobreix l'ombra, negre i dur,
és el d'una au de presa: està mirant
la corona de ferro del seu príncep,
que una mà entre la roba té agafada
com si l'hagués collit de terra. L'ull,
amb violència, menysprea el ferro.
És una obsessió d'eternitat
que odia el que és efímer i no admet
que l'amor existeix perquè s'esborren
les empremtes deixades en la neu.
Joan Margarit

divendres, 17 d’abril del 2009

Sonets del portuguès





XLIII
Que com t'estimo? Ara t'ho diré.
T'estimo fins al fons, l'ample i el cim
de l'ànima que a les palpentes cerca
els límits de la gràcia i l'existència.
T'estimo en el viure de cada dia
sota el sol i a la llum de les espelmes.
Lliurement, com cerca l'home la Fe,
purament, com fuig també de l'Elogi.
T'estimo amb tota la passió esmerçada
en la pena i amb una fe infantil.
T'estimo amb l'amor que creia perdut
amb els morts.(...)

Elizabeth Barrett Browning

dijous, 12 de febrer del 2009

Viatges de Guilliver a Liliput i Brobdingnag de Jonathan Swift


“Estimats nens:
Quan sigueu homes, tal vegada us serà possible viatjar pel món i viure coses estranyes.
No us puc assegurar, tanmateix, que trobareu un poble tan petit com el dels lil·liputencs, ni tampoc un altre tan gegantí com el que Lemuel Gulliver va trobar a Brobdingnag.
Però, sens dubte, hi ha al món gent molt petita i gent molt gran. ¿Per ventura Stanley, el famós explorador, no va trobar a l’Àfrica una raça d’homes tan petits que es va creure amb el dret d’anomenar-los pigmeus?
Qui pot predir, doncs, el que descobrireu en el món?
Sempre vostre afectíssim, Jhon Lang.

dijous, 5 de febrer del 2009

Joc de cartes de Joan Brossa



As d'oros: el Sol, assegut, contemplant com una roca
esdevé d'or; una escarapel·la nacional amb inscripció:
Però algú sopa tard i malament.

Sota d'oros: Macià vestit d'acròbata i el lema: La Llei,
l'assenyalen la majoria.

Cavall d'oros: Companys muntat en un gall i saludant
amb la boina a la mà.

Rei d'oros: Verdaguer vestit de pagès dalt d'un núvol.

As de copes: Riba baixant d'un cotxe amb un paquet sota el braç.

Sota de copes: Foix, disfressat de senyora vella i rica amb un escarabat a la mà.

Cavall de copes: Jordi Rubió fent de sentinella davant un vaixell.

Rei de copes: Miró contemplant com una serp devora uns ocells en un envelat.

As d'espases: un lluç brandejant un sabre.

Sota d'espases: Guimerà vestit de soldat amb una bandera
catalana que diu: Mireu bé de quina aigua beveu.

Cavall d'espases: Gaudí condecorant un granader.

Rei d'espases: un gran llum d'oli apagat.

As de bastos: un paraigua girat a l'inrevés.

Sota de bastos: Picasso deixant un objecte damunt un moble.

Cavall de bastos: un cavall de fusta al peu d'una muralla.

Rei de bastos: Domènech i Montaner, d'arlequí, al carrer d'Avinyó.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Emily Dickinson




"No hi ha millor fragata que un llibre per dur-nos a terres llunyanes"

dimarts, 15 d’abril del 2008

Solitud de Víctor Català




"El filtre de la paraula humana obra tan poderosament en el sentiment dels homes que, quan s'estronca, aquests se'n senten angoixosament enyoradissos." (pàg. 126)

dilluns, 10 de març del 2008

fruita del temps de Josep Pujol


" No sé qui ets, no em cal: ets qui esperava,

de fa molt temps que et sé i et presentia,

em són amics el gest, la veu i l'ànima." (pàg.71)

dijous, 14 de febrer del 2008

madame Bovary de Gustave Flaubert


" Sense moure't de lloc et passeges per països que et sembla veure, i el pensament s'enllaça amb la ficció, i es delecta en els detalls, o segueix el perfil de les aventures, es barreja amb els personatges, i sembla que sigui un mateix qui palpita a dins."

(pàgina 71)