Sonets del portuguès

XLIII
Que com t'estimo? Ara t'ho diré.
T'estimo fins al fons, l'ample i el cim
de l'ànima que a les palpentes cerca
els límits de la gràcia i l'existència.
T'estimo en el viure de cada dia
sota el sol i a la llum de les espelmes.
Lliurement, com cerca l'home la Fe,
purament, com fuig també de l'Elogi.
T'estimo amb tota la passió esmerçada
en la pena i amb una fe infantil.
T'estimo amb l'amor que creia perdut
amb els morts.(...)

Elizabeth Barrett Browning